Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Com
Treballo

Aquestes són algunes de les preguntes o comentaris que creen curiositat i em solen fer.

La primera de totes és que li sembla al meu marit aquesta situació laboral.

Sempre hem respectat l´àmbit laboral, cadascú te el seu treball i ho considerem molt personal, és una de les parcel.les on ens hem de realitzar i creixer, sempre que sigui possible. Un altre motiu és que si algún dia ens quedem sols (pot passar una desgràcia, Déu no ho vulgui o, ens separem) no disposem de patrimoni o capital per viure de rendes, tenim que viure del nostre treball, per tant mai interferim en les decisions que pren l´un o l´altre, ens ajudem i intentem comprendre els perquès dels nostres actes envers la feina. Creiem que no deixar-nos desenvolupar en el treball, és anular-nos. És un dels elements que tenim sagrats, per aquest motiu, no m´agrada que li preguntin a ell sobre la meva feina o situació laboral. Qui vulgui saber quelcom que m´ho pregunti directament a mi i, el mateix en el cas contrari.

Afecte, estimació i paciència. M´estimo a les persones que cuido.

Depenen de la nostra voluntat i no hem d´abusar. Com també he dit anteriorment, treballo i visc més amb el cor que amb el cap. Fa uns dies vaig escriure aquest comentari a una senyora: “Hi ha dies de tot però, amb estimació no cal paciència, fem les coses tant de gust perquè les persones estiguin bé i contentes que no veiem el treball ni cansament que comporta”. M´agrada mimar, fer riure, cantar, exagerar situacions còmiques i restar importància a les serioses, vull que es sentin tant bé com puguin dintre de les meves possibilitats i oferir el màxim de mi.

Seguiments, controls i dades.

No vinc del no res, sé com és d´important un control de dades i, especialment en aquest àmbit, ho trobo molt necessari. Anoto menjars, tensió, glucosa, freqüencia necessitas fisiològiques, nits, visites metge, ànalisi, medicació, etc. per que família i facultatius puguin contrastrar i seguir millor l´evolució del pacient. Crec que ha d´haver constància d´aquesta informació. És el contacte i suport familiar que dono perquè no s´hagin de preocupar de res i estiguin al dia de qualsevol incidència que pugui sorgir o consultar aquestes o altres dades del seu interès. També anoto perruquería (tallat, tint o permanent), podòleg, etc., tot el que segueix un ritme.

Importància que dono a cuidar i mantenir la salut.

La valoro molt. Vigilo i m´informo de la medicació a prendre. Com he dit, sense ser severa, soc rigurosa, m´agrada portar controlada l´alimentació i com heu vist anteriorment, no és díficil, es pot fer una gran varietat a l´hora que intento evitar o limitar allò que els pugui perjudicar. També procuro estar molt pendent de moviments perillosos, no tenir entrebancs als espais més utilitzats, estar alerta de qualsevol detall, fer tot el possible per tal d´evitar accidents.

Menjars.

Ja que amb l´edat anem quedant limitats per desenvolupar activitas, treballs, moviments, perdem sentits … el mejar és una dels elements que ens poden alegrar una mica. M´agrada cuinar i fer contentes a les persones que m´estimo, més encara si ho mengen de gust. La meva cuina és sana i cassolana, sense greixos: planxa, bullit, saltat, guisat … Tot natural, sofregits, compotes, saltats, cremes de verdures. Poc o res precuinat. Si poden gaudir amb l´alimentació i a més elaborada i cuidada, millor que millor. Sempre poso el mateix exemple, introdueixo tants ingredients, que si no hi va sal, gairebé no es nota, els possibles fregits, si pot ser, abans els escaldo i després amb una mica d´oli els salto perquè perdin el gust de bullit.

Sortides diaries.

Torno a repetir el mateix que amb els menjars, si poden gaudir de sortides que els omplin el dia, distreure´s i, de pas aprofitar per fer la compra del día, millor que no pas estar-se a casa. A mi no em fa res fer caminades portant una cadira de rodes, m´agrada caminar i ja m´he acostumat a trobar i salvar barreres arquitectòniques. Sí, hi ha cartells, rampes i accesos però la majoría de les vegades un cop passes la rampa, o no hi ha res adaptat o està tan mal fet que encara empitjora l´accés.

Hores de descans/lleure diari de la cuidadora.

Sóc conscient de que hi ha persones que necesiten més atenció que altres, que no poden quedar soles tanta estona (2 hores) i, a més és un enrrenou per a la familia, llavors, directament, no les faig, vull estar sempre a disposició de la persona en el moment que em necessiti. No descanso com cal però, estic tranquil.la i, com que fins ara he tingut la sort de estar bé a les llars i, no han estat exigents, no em fan falta.

Uniforme i bata de treball.

Crec que dona bona imatge i disciplina. Si m´agrada arreglarme, especialment per treballar, és perquè haig de predicar amb l´exemple. Si jo vaig de qualsevol manera, no puc arreglar gaire bé a un altre. Considero que és molt important que la persona vagi neta, polida, pentinada …, en general, ben arreglada.

El dia a dia. Aproximat. Depèn de la situació.

Em llevo aviat però, no tinc hora fixe (entre 6.45-8.30 màxim), depèn de com hagi anat la nit, faig higiene personal, em vesteixo, pentino, maquillo i esmorzo. Excepte en el canvi de roba de casa a carrer i un repàs mínim, no dedico més temps a mi fins al vespre.

Abans de que es llevi: Preparo bany, roba, calçat, rentadora, planxa, fregar terra, o una mica el dinar, depèn del que tinguem que fer durant el dia. Matí: higiene i arreglo personal, esmorzar complet, veiem, comentem les notícies i planifiquem una mica el dia (compres, que li sembla el dinar i el sopar que tinc organitzat, perruquería, metge, sortida diaria, o qualsevol alte activitat o compromís). Arreglo personal i sortida diaria. Migdia: preparació dinar, dinar, endreç cuina, escombrar i una mica de descans. Tarda: tornem a sortir Vespre: preparació sopar, sopar, endreç cuina, escombrar, veure una mica la televisió i a dormir aviat, també jo, ja que al estar pendent durant la nit, al no dormir seguit, només estant estirada (escoltant una mica la ràdio), descanso bé. Anoto les dades als informes, els passo (matí o vespre, quan ho sol.liciten), si puc estudio una mica i començo a preparar coses per l´endemà si cal. Passo despeses (compra i, llar si ho sol-liciten).

Procuro que el dia sigui tranquil i anar sense preses, aquest és el motiu per el que prefereixo estar interna, al no anar amunt i avall, amb neguit i patint (que la persona que cuido, també ho nota), proporciona estabilitat durant tot el dia i setmana. Sembla que no hi ha horari, quan sí que hi és i, molt vigilat però, no tenim la sensació.

Com m´afecta aquesta professió.

Sempre dic el mateix, m´agrada molt i tot ho faig amb el cor. M´omple i li trobo una finalitat, tots els treballs la tenen però, en uns es veu més que en altres. També m´acostumem a dir que deu ser molt pesada, cansada, avorrida, estressant …, també com totes, te la seva part positiva i la part negativa i, torno a dir el mateix, treballo amb el cor i els moments de cansament queden compensats i , d´avorrir-me no em queda temps.

Crec que he millorat com a persona perquè veig les situacions des de una altra perspectiva que abans no veia perquè no era el cas ni havía necessitat, el meu treball, les meves espectatives, el dia a dia, eren uns altres. He après a valorar altres coses tant materials com íntimes i familiars. Ha canviat la meva visió, millor dit, visc una realitat que, a casa, encara no m´havía tocat a mi i sí als meus pares. Per tant, sento que tot el que em proporciona, es bo.

Una mica més de informació.

Quan vaig començar a fer caps de setmana al març del 2015 vaig dir que no em pensava que aquesta feina em pogués agradar tant, doncs en aquests moments us puc dir que actualment, encara m´agrada més. No son situacions fàcils però, aquest és un dels elements que m´atrau. Haig de donar normalitat a circumstàncies que minven la dignitat i, com a pont entre persona-situació-mitjans, intento aplicar una mica d´humor quan es possible i realisme, posant-me a mi mateixa com a exemple, de que també arribaré a patir les dificultats i mancances que acompanyen a la edat. És un treball de 24 hores i fora de casa, no és el més o menys tìpic horari de 8 hores, tampoc es dorm i descansa igual però, és un dels molts treballs especials o diferents que quan els vius, tampoc els veus tan anormals.

De moment tinc dos cursos acabats: Atenció a Persones depenents i Primers Auxilis Bàsics. També he aconseguit acabar la preparació del dossier que, ha estat una tasca lenta, molt treballada, amb modificacions i millores fins a última hora i, finalment aquesta pàgina, que és un extracte del dossier. To ha estat treient-ho d´hores de descans però, estic molt contenta del resultat. Ara ja tinc definit el meu perfil professional, una bona experìencia de qualitat, de temps i, el més important, m´encanta aquest treball i l´exerceixo de gust. Han estat més de dos anys de projectes i molt treball però, amb bons resultats.